dissabte, 7 de maig de 2016

Educar-se per educar

El passat dilluns 7 de març a les 20:00h, va venir al nostre centre en Daniel Gabarró, un empresari, escriptor, conferenciant, formador, mestre, psicopedagog, llicenciat en humanitats, exprofessor de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat de Lleida, col·laborador de Catalunya Ràdio, entre d’altres, a fer una conferència titulada “Educar-se per educar” al pavelló de l’institut, on l’assistència va ser lliure i gratuïta.
La conferència, que ell va qualificar “de risc”, va consistir primerament en que els pares assistents responguessin a la pregunta inicial “Sobre quins temes voleu que reflexionem?” i, així, aconseguir una xerrada de tipus conversacional per tal de no haver de convertir-ho en un monòleg dels habituals que es porten preparats i acaben fent-se feixucs.
Com que la majoria de pares (i jo mateix) ens vam quedar bastant sorpresos si pretenia que els assistents portéssim la batuta de la conferència, ell mateix va començar amb una introducció en la que va parlar sobre els valors, el criteri, la pau interior després de castigar o limitar la llibertat del fill i l’harmonia externa, referint-se, sobretot, a les tensions entre pares i fills dins de casa. També va voler aclarir què significa ser pare i mare, que va explicar perfectament utilitzant una magnífica metàfora de la que se n’extreia la conclusió que la principal funció dels pares respecte als fills és donar-los suport. La metàfora deia que els pares són com un terreny fèrtil en el que hi cau una llavor. El terreny no sap com serà la planta ni de quin tipus (cactus, palmera...) però li ha de donar suport, aigua i menjar per ajudar-la a créixer i fer-ne una forta planta preparada per als fenòmens meteorològics, que podrien ser els problemes o situacions que la vida ens té preparades.
I per acabar la seva introducció va donar importància als termes alternativa, que és la diferent manera com haurà d’actuar el fill quan s’equivoqui en alguna decisió. Jerarquia: paternitat i maternitat, que significa manar i per tant dir sí i no quan és necessari. En l’estructura de la família va afegir que la capacitat de manar es va reduint de manera proporcional als anys del fill i aquesta proporció arriba a zero quan el fill ja és un adult. Pel que fa a la confiança entre pares i fills, el conferenciant va dir que s’aconsegueix amb compromís. Ho va explicar amb un exemple real entre un dependent i el seu director, que tenen una relació professional i que si el dependent no compleix amb la normativa bàsica, com per exemple obrir la botiga a l’hora establerta, el director, després de perdonar-li alguns puntuals retards pot expulsar-lo i, de vegades, directament a la primera falta. Aquest petit exemple d’algú amb falta de compromís li va servir per demostrar que la vida és conseqüent i que la confiança s’aconsegueix amb l’experiència i constància de les persones.
A partir d’aquí, havent parlat tota l’estona com si és tractés d’una conversa amb tots els presents i tenint sempre present la comparació directa amb el món laboral, el públic va perdre la por i va començar a intervenir.

El conferenciant anava prenent nota de totes les preguntes, els temes a tractar i els comentaris que els pares volien que es tractessin. Seguint amb la dinàmica inicial va respondre amb precisió la majoria de les preguntes, inquietuds i qüestions que van anar sorgint.
De totes maneres, les que més interessants li van semblar, les responia, en primer lloc, breument però de manera brillant. Tot seguit deixava un espai curt de temps per a que el públic reflexionés sobre el que acabava de dir i en feia una explicació més detallada i treballada. Una de les respostes que més van agradar i, a la vegada, sorprendre, va ser a la pregunta “de quina forma motivar els fills?”. Després de pensar tot just uns segons, Gabarró va respondre “permetre que passin una època de desmotivació”.
Malgrat que jo personalment no era el destinatari-tipus de la xerrada, he d’afegir que em va semblar una conferència allunyada de les que es pronuncien habitualment, en el sentit que en Daniel Gabarró va saber donar-li un caire participatiu i entretingut, col·loquial fins i tot, i sempre mantenint un alt nivell d’interès i atenció per a tots els presents. Va aconseguir, fins i tot, que els assistents, en acabar, formulessin les principals conclusions a les que s’havia arribat com la importància que el fill interioritzi uns valors i una educació, intentar explicar de manera senzilla i ordenada què se li demana, etc.

Si voleu informació interessant sobre els temes que s’hi van tractar, el mateix conferenciant va recomanar, a part del seu propi web www.campusdanielgabarro.com, d’altres llocs d’Internet entre els que recomanaríem educar per la felicitat www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/educar-per-la-felicitat


                                                                                                              Adrià Benseny Ràfales

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada