Aokigahara

Aokigahara, també conegut com «el bosc dels suicidis» o «mar d'arbres», és un bosc el qual avarca 35 km2 i està situat prop de la muntanya fuji, al Japó.
La peculiaritat d'aquest bosc és que ha estat catalogat en diverses ocasions com a «maleït» ja que s'han presentat una impressionant quantitat de suïcidis al llarg dels anys.
Aokigahara ocupa la segona posició en nombre de suïcidis a nivell mundial. Un estudi afirma que s'han trobat més de 500 cadàvers des de 1950, aquesta xifra ha estat calculada a partir dels cossos trobats en el bosc, tot i així hi ha milers de casos de desaparició els quals no s'han pogut confirmar. Actualment, la xifra augmenta anualment des de l'any 1988.
La història d'aquest bosc es remunta al Japó feudal del segle XIX. En aquella època, la fam i les epidèmies estaven especialment presents en la població Japonesa, aquests fets van comportar que la majoria de famílies més pobres abandonessin els seus infants i ancians que no podien alimentar. Per aquest motiu van sorgir mites i històries que afirmaven que el bosc Aokigahara estava encantat pels fantasmes dels que van ser abandonats. Quant a la seva fama de ser un lloc de suïcidi, ve donada d'una novel·la publicada en el 1960 anomenada Nami no Tou de l'escriptor Seicho Matsumoto, que mostra un final tràgic en el qual els protagonistes d'aquesta obra dramàtica es suïciden al bosc.
Tot i ser un bosc el qual imposa un gran respecte degut a la seva historia, és una gran zona turística i tot i que la zona està resguardada. Diverses persones que habiten prop d'allí, s'allunyen d'aquests camins turístics per recercar cossos desapareguts i que encara perduren en el bosc.
La importància d'aquests fets ha causat al llarg del anys una gran curiositat cinematogràfica i literària, i s'ha vist reflexada en documentals, reportatges, pel·lícules i llibres. Actualment podem trobar al cinema l'última pel·lícula anomenada “El bosc dels suïcides” del director Jason Zada, la qual està inspirada en aquest bosc i narra la història d'una jove que està buscant a la seva germana bessona, qui porta un temps vivint al Japó i està desapareguda. Aquest fet portarà a la protagonista a anar al bosc Aokigahara, on decideix endinsar-se tot i que tothom assenyala que no és una gran idea degut a la historia que aquest parany conté. Les ànimes furioses dels que van morir temps enrere dins del bosc l'aturmentaran tal i com se li havia advertit. Una gran part del rodatge d'aquesta pel·lícula va ser gravada en els voltats d'aquest bosc en qüestió.
Tot i això, el llançament recent d'aquesta obra no està sent del tot com s'esperava, ja que “El bosc dels suïcidis” es troba en el punt de mira després de ser acusada d'oferir una visió allunyada de la realitat d'un lloc el qual reuneix una gran importància històrica i on s'acumula un gran sofriment humà per la societat japonesa. Un altre aspecte del qual s'ha fet menció és del famós “basat en fets reals” que podem veure en l'inici de la pel·lícula. El director Zada ha estat acusat de jugar amb els sentiments i d'adoptar un únic propòsit el qual consisteix en satisfer la morbositat dels espectadors utilitzant un parany tan important i especial pels ciutadans del Japó.

             
                                              Aleix Guillaumet