dimarts, 9 de febrer del 2016

El preu del futbol

El futbol és aquell gran esport amb milions d’aficionats en el qual 22 jugadors corren darrere d’una pilota amb el clar objectiu d’introduir-la dins la porteria. Doncs bé, aquest esport, segons algunes persones totalment absurd, és un dels que mou i genera més diners. Tant pel que fa a salaris i traspassos de jugadors, publicitat, com creació d’ infraestructures esportives.
Mentre estem en una profunda crisi econòmica, en la qual hi ha un gran nombre de gent a l’atur i moltes famílies amb salaris mínims que no en tenen ni per “pipes”, el futbol sembla que no en té de crisi. Per contra del que podria semblar, el preu de tot el que està relacionat amb aquest esport és cada dia més elevat. No cal anar gaire lluny en el temps per veure aquest fet reflectit: el passat estiu, un equip anglès va pagar al voltant de 80 milions d’euros per un jove jugador de tan sols 20 anys. 80 milions d’euros per fer-se amb els serveis d’un jugador sense tenir en compte el seu salari que segons fonts és, com a mínim, de 4,5 milions d’euros anuals. Si agafem una calculadora i fem uns quants càlculs, ens adonem que aquest noi cobra en un any el que molts de nosaltres cobraríem treballant 225 anys sense parar. Aquest és només un exemple entre tants que n’hi ha i això no només succeeix en el salari, sinó que també és aplicable al preu de traspàs d’un jugador o a la inversió feta per molts equips a l’hora de construir unes noves instal·lacions esportives.
Molts de nosaltres, en veure tot això, ens preguntem: “com és possible que el futbol mogui aquesta quantitat de diners mentre hi ha gent que s’està morint de gana?” La resposta la trobem en les grans masses d’espectadors que mou aquest esport i els grans contractes publicitaris que firmen els grans equips amb companyies multinacionals com ara nike o adidas.                       
Des del meu punt de vista, el futbol s’està tornant cada cop més un negoci en el qual les persones amb un elevat poder adquisitiu inverteixen els seus diners. Està perdent aquella essència que fins al moment el caracteritza que és la diversió de fer entretenir a l’aficionat que va al camp o que mira el partit des de la televisió. A partir d’aquí, cadascú pot tenir la seva opinió i argumentar si li sembla just o no els diners que mou el món del futbol.


                                                                                                                       Ferran Albir

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada