divendres, 2 d’octubre de 2015

Entrevista a Marc Liebana


El nostre company de 2n de Batxillerat, Marc Liébana, ha tingut l’oportunitat de participar en
el campionat mundial juvenil d’atletisme. Les proves es van fer aquest estiu a la tercera ciutat més poblada de Colòmbia, Cali. Tot i haver fet un bon paper, el que més valora és l’experiència adquirida i l’oportunitat d’haver pogut estar amb moltes més joves promeses de l’atletisme.

1- En què consistia aquesta competició?
Era el campionat del món de menors de 18 anys en el qual participava gent d’ entre 15 i 17 anys. Era un mundial d’atletisme i es va organitzar a Cali. La prova que jo vaig fer era la de llançament de martell i consistia en unes proves classificatòries en les quals cada participant realitzava 3 llançaments i els 12 millors passaven a la següent ronda, que era la final.

2- Quants participants hi havia a la teva prova? I quants espanyols?
En la meva prova hi havia un total de 23 participants i entre totes les proves que es realitzaven al mundial hi havia 43 atletes de la delegació espanyola. De Catalunya érem 7 i de Lleida 2.

3- El nivell era molt elevat?
La veritat és que bastant. Sobretot hi havia un gran nivell entre els atletes europeus i alguns de sud-americans. Això, ho demostra que el primer i el segon classificat en la meva prova van ser ucraïnesos i el que va quedar tercer era australià.

4- Havies realitzat anteriorment alguna competició d’aquestes dimensions?
No, fins al moment no havia tingut l'oportunitat de realitzar cap prova en competicions tan importants. El màxim que havia arribat a fer és un campionat d’Espanya en categories inferiors. Però la veritat és que estic molt content d'haver-me pogut estrenar en una prova internacional i a més, d’haver fet un resultat força bo.

5- En quina posició vas quedar?
Vaig quedar en quinzena posició d'un total de 23 participants en la meva prova. Tot i això, cal dir que quan vaig començar la prova era el 21 del rànquing mundial. Per tant, aquest lloc no el valoro gens malament. També, cal dir que em vaig quedar a 1,5 metres de passar a la final.

6- Creus que vas fer una bona prova?
La veritat és que sí, ja que vaig fer la segona millor marca personal de la temporada i veient els meus últims entrenaments, que no m’havien anat massa bé i no tenia gaires esperances posades en la prova, és el millor resultat que podia treure.

7- Quines conclusions extreus de la teva primera competició internacional?
De conclusions, n'extrec força. Una d'elles és que no tot es fa com nosaltres ho fem aquí a Espanya. Jo pensava que tots ens prepararíem de la mateixa manera per afrontar les proves, però vaig poder comprovar que hi ha diferents maneres de preparar-les, cosa que fins al moment no havia tingut l’oportunitat de poder veure.
Als ucraïnesos, no els vaig veure entrenar cap dia. Però sí que vaig veure que els participants d’altres països, com l'Índia o Rússia, estaven constantment entrenant i a l’hora d’escalfar o competir es podia veure que hi havia diferencia, ja que cadascú té els seus mètodes i no ho fèiem de la mateixa manera. En conclusió, cada país té els seus costums i la seva manera de fer.

8- Et veus amb opcions d’arribar a realitzar alguna prova important a nivell mundial en els pròxims anys?
Aquest any hi ha un mundial juvenil encara que no em veig amb moltes opcions d’anar-hi. Però a la temporada 2016-2017 hi ha un altre campionat europeu que es fa a Itàlia i si tot va bé tindré possibilitats de presentar-me.

9- Com vas arribar a entrar a la selecció espanyola?
Es fan unes proves en les quals hi ha una marca mínima que la proposa la Federació Internacional, però que en el cas d’Espanya sempre és una mica més elevada per a poder pujar el nivell dels participants. Per exemple, en el meu cas, la marca mínima Internacional era de 67 metres i Espanya la va pujar a 67,5 metres. En aquest cas, la van pujar poc, però hi ha altres proves en què la van pujar considerablement. Posteriorment, quan tu superes la mínima, tens possibilitats d’entrar a la selecció, però aquesta només pot portar dos atletes per prova i per tant arribar al mínim no t’assegura anar al mundial.

10- Quin és el teu objectiu en el món de l'atletisme?
Mai m’havia plantejat arribar tan lluny i poder participar en una competició mundial. Jo sempre havia dit que el meu major repte era arribar a participar en una competició a nivell nacional. Actualment, un dels meus objectius és no deixar de realitzar aquest esport, amb la intenció d’arribar als 40 o 50 anys amb unes bones condicions i seguir gaudint de l'atletisme i dels llançaments. Però, ara per ara, no m'imagino viure de l'atletisme, ja que per arribar a viure de l’esport, en aquest cas de l’atletisme, has de ser dels millors.
Moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista i et desitgem molta sort en el món de l'atletisme.

Ferran Albir i Adrià Benseny

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada