dissabte, 7 de febrer de 2015

El club dels Incompresos

El club dels Incompresos, la segona sèrie de llibres de Francisco de Paula, anomenat a la xarxa com a Blue Jeans, ha causat furor entre el públic femení adolescent. Ha estat tal l’èxit que ha generat que el primer volum ha fet el salt a la gran pantalla. Però ha agradat tant com  s’esperava? la Laura, la Mar i la Paula vàrem anar, desitjoses d’una bona història d’amor, a veure-la al cinema.

Vaig conèixer la prosa d’en Blue Jeans amb 12 anys, quan va publicar la seva primera novel·la. En aquells temps, l’obra em va semblar fantàstica, una novel·la d’amor perfecta. Els anys, però, es van anar succeïnt, i la meva fascinació per les històries d’amor adolescent van anar menguant, de manera que vaig deixar de seguir les seves novel·les. Tot i així, quan vaig entrar al cinema, a punt per veure l’adaptació de Bon dia Princesa! ja coneixia alguna de les sorpreses que amaga la història.

No m’esperava una obra mestra, com tampoc que la inversió de la entrada em resultés profitosa. I, efectivament, la pel·lícula deixa molt que desitjar, sobretot les interpretacions dels actors que, tot i representar els papers de joves enamorats, transmeten una fredor poc usual en aquest tipus d’històries. Tot i el mal paper que van jugar els intèrprets, potser el fet que em va molestar més van ser els errors -no pas pocs- dels que gaudeix la pel·lícula, errors que no escapen fàcilment de l’ull de l’espectador.

Personalment, El club dels Incompresos ha estat un film que deixa molt que desitjar. Interpretacions fluixes, errors no gens disimulats i algunes escenes que no tenen cap sentit -cal destacar la “romàntica” cita amb pingüins-. La pel·lícula va ser estrenada el 25 de desembre i, a dia 9 de gener, només gaudia d’una sola sessió, fet que acaba per demostrar que El club dels Incompresos és una pel·lícula que ha decebut un públic exigent.

Paula Seuma.



A mesura que els anys passen hi ha històries que comencen a decebre't . No en el sentit que la novel·la sigui dolenta, sinó que arriba un punt en què la història no et captiva. Anteriorment, havia estat una fan incondicional de tots els seus llibres, però amb les seves dues últimes entregues - Puc Sommiar-te? i El diari de la Meri -  m'he adonat que aquest gènere ja no m'atreu. Esperava amb il·lusió poder veure aquesta pel·lícula, molta gent m'havia parlat sobre El club dels incompresos i m’havia fet unes expectatives molt altes.

Però la adaptació deixa molt que desitjar, m'esperava una altra cosa. L'escriptor ja va avisar que era una adaptació cinematogràfica però sincerament em sembla una adaptació molt pobra. La historia no té gairebé res a veure amb el llibre de Bon dia princesa!, podem veure com els adolescents es coneixen des de fa molts anys, i podem apreciar una evolució clara, però en la pel·lícula tot passa massa de pressa. Els actors que interpreten als personatges són molt distants i sobretot freds. Per ser una pel·lícula "romàntica", hi ha escenes que no tenen sentit o fins i tot sobren. La música que acompanya la pel·lícula sembla que estigui fora de l'escena, com si ressonés.

Sincerament, no crec que facin una segona part, encara que moltes persones diguin que ha estat la pel·lícula del nadal, crec que ha decebut molt els seguidors del Blue Jeans, i que el director del film hauria d'haver tingut més en compte la novel·la i no haver canviat tantes coses. Segurament, si la historia s'hagués semblat una quarta part al llibre, l’adaptació hagués estat molt millor.

Laura Calvo


El meu escriptor preferit sempre ha sigut en Blue Jeans. Des que em vaig llegir Canciones para Paula fa 7 anys, aquest escriptor em va fascinar. Quan començo un dels seus llibres, no trigo res en acabar-me’l ja que estic nit i dia enganxada a l’història.

Fa uns anys, em vaig començar a llegir la saga de Bon dia princesa!, una saga de 4 llibres que tracten sobre l’amor i l’amistat en l’adolescència. La història m’encanta perquè no es fa pesada i hi ha moltes sorpreses que et deixen amb la boca oberta. Aquest any, al veure que estrenaven la pel·lícula basada en el primer llibre d’aquesta saga, vaig decidir anar al cinema amb les meves amigues. Em feia moltíssima il·lusió anar a veure una pel·lícula que tractava sobre el meu llibre preferit! Però la pel·lícula va ser una gran decepció perquè s’havien carregat la història.

A la pel·lícula, s’inventen la meitat del fets i, a més, un aspecte que em va desagradar molt va ser que el temps passa molt ràpid. Els actors em semblen bastant dolents ja que no expressen cap tipus de sentiment cap als espectadors. A més, en moltes escenes falta coherència. Per exemple, en una escena una noia puja al tren, aquest comença a avançar però, de sobte, es para i la noia surt per abraçar a la seva amiga, a més es deixa la maleta a dins. Una cosa positiva de la pel·lícula és la música que utilitzen en algunes escenes. És animada i actual, la qual cosa m’agrada.

En conclusió, no em va agradar gens la pel·lícula perquè no vaig veure cap sentiment per part dels actors i, a més les escenes eren poc coherents. El llibre no té res a veure amb la pel·lícula i el recomano a tothom que li agradi el tema de l’amor. Per acabar, desitjo que no facin segona part de la pel·lícula perquè no acabin de destrossar la història.

Mar Estall





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada