diumenge, 4 de gener de 2015

La tenebra o la llum?

                                       
  
Avui en dia, el món dels estudiants és cada vegada més complicat. La mala situació laboral fa que molts de nosaltres dubtem de les possibilitats futur que tenim.
La majoria decidim tard què volem ser de grans, ens costa trobar alguna cosa que ens agradi tant, per més endavant aixecar-nos cada matí amb la il·lusió d’estar fent alguna feina que realment ens apassioni i ens mantingui amb un bon somriure.
En canvi, n’hi ha d’altres com jo que tenim les idees molt clares quan tot just iniciem l’etapa de l’adolescència. Aquest fet, sense cap dubte, és una gran garantia i una satisfacció ja que, almenys, estudiarem una carrera o el que sigui, però ho donarem tot, perquè quan alguna cosa t’agrada, et meravella i t’apassiona t’esforces molt.
I després d’acabar els estudis, què farem? Trobarem feina? Haurem invertit anys de sacrifici i esforç en va?
Són moltes les preguntes que ens fem els joves quan pensem en el futur. Hi ha gent que no hi vol ni pensar i es centra en el present i, després, quan arriba el moment sembla que tot el món cau damunt seu.
No és pas veritat que ens diguin que certs oficis ara mateix estan saturats i és impossible trobar-hi feina, perquè a la vida hi ha una cosa molt important que tots hem de tenir en compte: les ganes i la il·lusió i, també el que volem arribar a ser o en qui volem arribar a convertir-nos. Els reptes, les expectatives són un bon punt d’inflexió per començar.
La vida, als joves estudiants, no ens ho posa gens fàcil, però crec honestament que ha de ser així. Com aprendríem sinó a valorar les coses, a apreciar el que tenim i a adonar-nos que per aconseguir tot el que desitgem hem de fer sacrificis i donar-ho tot? A vegades, no és suficient amb això, sinó que cal tenir vocació per fer certes coses, o ser molt i molt bo en alguna cosa també és important.

No hi ha ni un lloc fosc on tot sigui difícil ni un camp ple de color il·luminat. Cada persona decideix com afronta la seva vida i el més important de tot, per què l’afronta.


Albert Aguilar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada