Segrestar al lector

S’ha celebrat un conjunt de conferències a Lleida amb l’objectiu de promoure l’art d’escriure.

El dia 10 i 11 d’octubre va tenir lloc a la Seu Vella de Lleida un simposi en que participaven importants escriptors, periodistes, i professors catalans. L’acte, anomenat “L’ofici d’escriure”, tenia l’objectiu de promoure l’escriptura, i estava dirigit al públic en general, aficionat a la literatura i l’escriptura.   

El simposi, precedit per un recital poètic nocturn, va començar divendres 10 d’octubre  a les 22:00h al claustre de la Seu Vella. L’escriptor Josep Vallverdú va ser l’encarregat d’inaugurar la conferència del dissabte 11 d’octubre a les 10:00h. A la propera hora es va iniciar la taula rodona, formada per Maria Pons, Roser Amills, M. Dolors Millat i Manel de la Rosa, que van debatre sobre si es pot aprendre a escriure. Seguidament va haver la xerrada protagonitzada per Victor Amela. La conferència de “Literatura, realitat i ficció”, encapçalada per Albert Villaró, Vidal Vidal i Pep Coll, va posar punt i final a la jornada matutina.  

L’acte es va reprendre a les 16:00h amb Marta Alòs i Brahim Yaabed. Seguidament, va tenir lloc la conferència de “Literatura col·lectiva, literatura compartida” amb Pep Albanell i David Marin.

L’escriptor, crític literari i periodista català, Gaspar Hernández, va ser un dels protagonistes de la tarda. Va presentar i comentar la seva última obra, publicada al 2013, “La terapeuta”. Aquesta tracta d’un actor que pateix ansietat després de presenciar un assassinat d’una jove i que acudeix a la consulta d’una psicòloga per tal de alleugerir l’angoixa i recordar el succés. Finalment, acaba enamorant-se perdudament de la seva terapeuta. Amb aquesta obra, l’autor ha volgut fer entendre a la societat que anar al psicòleg no ha de ser una raresa i normalitzar aquest fet cada vegada més habitual.

A les 18:00h va tenir lloc la taula rodona, formada per Ramon Camats, Anna Sáez, Manuel Cuyàs i Vicenç Villatoro, on el tema principal va ser el punt de vista de cada personatge sobre la literatura i el periodisme. En Ramon Camats va parlar des de l’experiència, afirmant que els articles d’opinió estan limitats i s’ha de ser breu i clar. A més a més va assegura que es coneix més a l’autor quan parla de les seves experiències, records, etc. en un assaig que en una novel·la. La periodista Anna Sáez va preferir compartir una sèrie de pensaments de l’aspecte professional, en els quals: “el que noto és una gran angoixa de que sigui l’últim article que se m’acudeixi”, “notes la certesa de que això arribi a algú” o “m’inspiro sobre alguna anècdota de mi mateix o d’algú que conec”. També va afirmar que com que escriu una columna d’opinió pot interactuar amb els lectors.

Manuel Cuyàs va explicar el seu inici, remarcant que va ser un dels primers periodistes en escriure en català i sense censura, a causa de la mort de Franco, i per tant, no tenia cap pauta alhora d’escriure. Una de les idees més debatudes va ser la següent afirmació de l’autor: “Per literatura entenc escriure bé, per tant, no trobo diferència entre la literatura i el periodisme”.

Vicenç Villatoro va opinar que la literatura i el periodisme són territoris enfrontats i no tenen res a veure, és a dir, la literatura neix d’un perquè personal que dona una visió al món i el periodisme és el perquè d’un fet que passa al món explicat per una persona.

Finalment, Eva Piquer i Manuel Pueyo van debatre sobre les xarxes social al servei de la literatura, seguidament de la xerrada- conferència d’en Pau Perez i Jordi Muñoz. Amb la taula rodona, formada per coneguts editors, va concloure les dues jornades d’interessants simposis.

Nosaltres, com periodistes de l’ institut, pensem que aquestes jornades són actes molt interessants i que poden ajudar a promoure l’escriptura entre els joves, que som els futurs lectors i escriptors. A més a més, aquest acte cultural ens va ajudar a veure si aquest és el camí que volem escollir o dedicar-nos-hi.

Carla Cárdenas, Thais Contreras, Tania Chumillas i Albert Aguilar