Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PEL·LÍCULES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PEL·LÍCULES. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’abril del 2017

ES POR TU BIEN


Esta película española trata de tres padres de familia Arturo (José Coronado), Poli (Roberto Álamo) y Chus (Javier Cámara).  Sus queridas hijas les presentan a sus respectivos novios, i entonces empieza su pesadilla. Ninguno de los tres novios son de su agrado. Arturo, un tipo de derechas de toda la vida, se enfrenta a un yerno perroflauta, Poli, un constructor profesional ve a su futuro yerno como un asaltacunas, y a Chus, el clásico graciosete, le atormenta el novio nini de su hija. 
La única solución que encuentran los padres desesperados es unir fuerzas para deshacerse de sus yernos, como sea, con la «excusa» de que es por su bien. ¡Esto es la guerra!



Mi opinión personal: Pienso que es una película bastante buena, me gusta este contenido de la preocupación paternal con un toque de humor, quizás algo exagerado. Situaciones del día a día de padres casi desesperados por proteger a sus hijas que acaban por llevar a cabo planes de locura, con tal de “salvarlas”, ya que es por su bien.


dimecres, 25 de gener del 2017

RESSENYA TITANIC



És una producció del director James Cameron que tracta sobre una pel·lícula de gènere dramàtic. És la història d’un amor impossible perquè els protagonistes pertanyen a diferents classes socials, encara que intentaran fer l’impossible per salvar el seu amor. Bé, la història comença amb una dona gran que ens explica la seva vida al vaixell, una supervivent de l'enfonsament del Titanic, qui es va enamorar d'un noi anomenat Jack que en una partida de cartes guanya una entrada al Titanic, el transatlàntic més gran i segur mai construït. Una jove noia anomenada Rose, de família de classe alta, anava a casar-se dins del vaixell amb un milionari cregut. Jack i Rose es van conèixer i es van enamorar dins el vaixell. Mentre aquest últim s'aproximava a un enorme iceberg que va acabar amb la vida de moltes persones, incloent a l'amor de la vida de la Rose: en Jack.

La nostra opinió és que es tracta d’una pel·lícula molt bona, dramàtica i trista a la vegada, però també té acció i emoció. El director Cameron va barrejar el cinema dramàtic amb el cinema romàntic. La pel·lícula té dues parts, abans de l'iceberg i després de l'iceberg. A la primera part, Jack i Rose es coneixen, s'enamoren i fan escenes com la de 'Jack, estic volant' ', o quan Rose volia suïcidar-se, i després de l'iceberg el vaixell s’enfonsa i apareixen escenes com quan Jack és encadenat a la part baixa del vaixell, mentre tot s'omple d'aigua, i Rose va a salvar-ho. Després ve l'escena de la mar, quan estan congelats i Jack ajuda a que Rose segueixi vivint. És una història molt bonica, i està basada en fets reals, pel nostre gust es una pel·lícula molt romàntica i entretinguda.







diumenge, 10 d’abril del 2016

Aokigahara

Aokigahara, també conegut com «el bosc dels suicidis» o «mar d'arbres», és un bosc el qual avarca 35 km2 i està situat prop de la muntanya fuji, al Japó.
La peculiaritat d'aquest bosc és que ha estat catalogat en diverses ocasions com a «maleït» ja que s'han presentat una impressionant quantitat de suïcidis al llarg dels anys.
Aokigahara ocupa la segona posició en nombre de suïcidis a nivell mundial. Un estudi afirma que s'han trobat més de 500 cadàvers des de 1950, aquesta xifra ha estat calculada a partir dels cossos trobats en el bosc, tot i així hi ha milers de casos de desaparició els quals no s'han pogut confirmar. Actualment, la xifra augmenta anualment des de l'any 1988.
La història d'aquest bosc es remunta al Japó feudal del segle XIX. En aquella època, la fam i les epidèmies estaven especialment presents en la població Japonesa, aquests fets van comportar que la majoria de famílies més pobres abandonessin els seus infants i ancians que no podien alimentar. Per aquest motiu van sorgir mites i històries que afirmaven que el bosc Aokigahara estava encantat pels fantasmes dels que van ser abandonats. Quant a la seva fama de ser un lloc de suïcidi, ve donada d'una novel·la publicada en el 1960 anomenada Nami no Tou de l'escriptor Seicho Matsumoto, que mostra un final tràgic en el qual els protagonistes d'aquesta obra dramàtica es suïciden al bosc.
Tot i ser un bosc el qual imposa un gran respecte degut a la seva historia, és una gran zona turística i tot i que la zona està resguardada. Diverses persones que habiten prop d'allí, s'allunyen d'aquests camins turístics per recercar cossos desapareguts i que encara perduren en el bosc.
La importància d'aquests fets ha causat al llarg del anys una gran curiositat cinematogràfica i literària, i s'ha vist reflexada en documentals, reportatges, pel·lícules i llibres. Actualment podem trobar al cinema l'última pel·lícula anomenada “El bosc dels suïcides” del director Jason Zada, la qual està inspirada en aquest bosc i narra la història d'una jove que està buscant a la seva germana bessona, qui porta un temps vivint al Japó i està desapareguda. Aquest fet portarà a la protagonista a anar al bosc Aokigahara, on decideix endinsar-se tot i que tothom assenyala que no és una gran idea degut a la historia que aquest parany conté. Les ànimes furioses dels que van morir temps enrere dins del bosc l'aturmentaran tal i com se li havia advertit. Una gran part del rodatge d'aquesta pel·lícula va ser gravada en els voltats d'aquest bosc en qüestió.
Tot i això, el llançament recent d'aquesta obra no està sent del tot com s'esperava, ja que “El bosc dels suïcidis” es troba en el punt de mira després de ser acusada d'oferir una visió allunyada de la realitat d'un lloc el qual reuneix una gran importància històrica i on s'acumula un gran sofriment humà per la societat japonesa. Un altre aspecte del qual s'ha fet menció és del famós “basat en fets reals” que podem veure en l'inici de la pel·lícula. El director Zada ha estat acusat de jugar amb els sentiments i d'adoptar un únic propòsit el qual consisteix en satisfer la morbositat dels espectadors utilitzant un parany tan important i especial pels ciutadans del Japó.

             
                                              Aleix Guillaumet

divendres, 2 d’octubre del 2015

Recomanació de pel·lícules


 Des del grup de Revista, us volem recomanar unes pel·lícules força interessants. Tenim  diverses propostes de diferents gèneres que potser us poden agradar. Si vols veure una pel·lícula d’intriga et recomanem que vegis “Los Ojos de Júlia”, també tenim pel gènere d’acció la pel·lícula “Venganza I”, i si et veus enganxat al film de “Venganza” no pateixis, que n’hi ha dos més!
Però si ets dels qui els hi agrada més les pel·lícules tendres, et recomanen “El viaje más largo” que és un esplèndid film que et captivarà per la bonica i passional història d’amor entre els protagonistes. Per altra banda, et recomanem la preciosa i tendra història dramàtica “Siempre a tu lado, Hachiko”. Si vols saber la seva sinopsis continua llegint, et facilitem un petit resum de cadascuna d’aquests obres cinematogràfiques.


 
LOS OJOS DE JULIA
La Júlia pateix una malaltia degenerativa de la vista. La Sara, la seva germana bessona, ja és cega a causa de la malaltia. Un dia, apareix penjada al soterrani de casa seva. Encara que tothom diu que ha sigut un suïcidi, la Júlia no s’ho creu i decideix investigar pel seu compte la veritable causa de la mort de la seva germana bessona. A mesura que la Júlia va descobrint la veritat de la mort de la Sara, anirà perdent molt ràpidament la seva vista. I cada cop li serà més complicat arribar al final de tot, després de tantes morts i tant perill.



VENGANZA
En Bryan Mills és un agent secret jubilat. La seva filla Kim vol anar de viatge a París amb la seva millor amiga, però un cop arriba a París és segrestada per un grup d’homes. En Bryan, que és tot un expert en aquests temes, sap que sol disposa d’unes hores per poder salvar la seva filla, i si no la troba en aquelles hores perdrà el seu rastre. El grup d’homes, el qual ha segrestat a la Kim, es dedica a vendre les noies i a prostituir-les.



EL VIAJE MÁS LARGO
“El viaje más largo” ens explica la història d'amor entre un jove cowboy, Luke Collins, i Sophia, una estudiant universitària de belles arts. A punt de complir els seus somnis. En realitat, cauran presos d’un amor passional i sincer. En la seva primera cita, en Luke i la Sophia ajudaran un home gran, el qual ha tingut un accident i el seu cotxe està a punt d’explotar. Rescaten una caixa del cotxe amb cartes a dins escrites al seu antic amor, això inspira profundament a la parella. Iva Levinson,  l’home qui la jove parella ha salvat, els ajudarà a entendre la seva relació. 




SIEMPRE A TU LADO, HACHIKO
“Siempre a tu lado, Hachiko” és una pel·lícula dramàtica americana basada en la història real del gos japonès Hachiko. El seu amo, Parker Wilson, un professor universitari recull un dia un gos de raça, Akita, al que troba abandonat en una estació de trens. Com que ningú el reclama, se l’emporta a casa seva. Parker va descobrint llavors la relació tan íntima que poden tenir un gos i una persona. Està basada en la història real de un gos tan fidel al seu amo que anava tots els dies a esperar-lo a l’estació de trens.






Laia Torrelles i Laura Caballol