dimecres, 25 de gener del 2017

RICARD REIG

Com casi cada any, a l’institut Manuel de Montsuar, venen nous alumnes i professors. Per tal de conèixer algun dels nous professors, hem entrevistat el Ricard Reig, professor de llengua castellana. 
Una entrevista amb preguntes interessants i que segur que us agradaran. 


ENTREVISTA A RICARD REIG


1. Què vas estudiar quan eres jove?

Filologia castellana a la UDL, aquí a Lleida

2. A quins cursos fas classe?

A 3r d’ESO i  a 1r de BATX 

3. En quin institut treballaves abans? En quants instituts has treballat?

L’any passat vaig estar a Tàrrega, al Pedrolo. Pff… a moltíssims. A més de 10 (Guissona, Gili Gaya, Canigó d’Almacelles, Mollerussa…) Bé, a molts.

4. T’has integrat bé en el nou institut? Què et semblen els alumnes?

  1. Sí, jo crec que sí. Els alumnes? Bé, és un alumnat típic de l’edat, els de tercer d’ESO segueixen els patrons de tercer, vull dir, és un curs de pas i els de 1r de batxillerat patiu molt el canvi de passar de la ESO a fer un batxillerat. Hi ha moltes exigències diferents i si amb això i sumem que sou molts a classe doncs fa que el canvi de cicle sigui complicat, però jo crec que ara al segon trimestre ja esteu bastant afilerats

5. De petit/a eres bon estudiant? Quina era la teva pitjor assignatura?

Sí si, no de tot però sobretot de llengües. Matemàtiques, sens dubte, és el que pitjor se’m donava.

6. De què parleu a les reunions d’avaluació? Poseu en comú el comportament de cada alumne a les classes?

A les reunions d’avaluació es fa un seguiment del alumnat des del punt de vista pedagògic, és a dir, quins són els seus rendiments, de quins són els possibles rendiments que podria obtenir. Per exemple, si un alumne és d’excel·lents i pel que sigui doncs té un suficient, llavors es planteja perquè passa tot això i si les circumstàncies són acadèmiques o personals, també és parla de si algun alumne necessita adaptació, es parla una mica de tot això. També es parla dels casos de disciplina, casos que requereixen un tractament singular, del funcionament de grup dins de les diferents classes i de possibles solucions a tot això per millorar la pràctica docent. Aquesta és una de les coses que el tutor gestiona i comenta en el butlletí de notes, tot i que entre els professors ja ho parlem entre classe i classe o a l’hora del pati, no només a les reunions. 


7. Passes molt temps preparant les classes per als alumnes?

Sí, passo temps. Sobretot, si ets professor nou i no has fet servir mai el llibre de text perquè és d’una altra editorial o abans no feies servir llibre de text... com en el meu cas. M’ho he de mirar a fons perquè el llibre d’aquest any no l’havia fet anar mai. Tots passem temps preparant les classes i a refer el temari per adaptar-lo al nivell del grup. La preparació és constant, ja què a vegades canvies algunes coses o amplies temari i després les preguntes dels alumnes també influeixen en la manera de funcionar la classe. 

8. Has escrit mai algun llibre o obra literària? Quin? Estan publicades?

Sí, he escrit una novel·la històrica i una novel·la policíaca en coautoria, és a dir, amb un altre autor, i després tinc varies novel·les diguem més recents. No, publicades no, presentades a diversos concursos i van arribar a finalistes però mai han estat publicades. 

9. Creus que algun dels teus alumnes poden destacar en l’assignatura de castellà com a escriptor/a? 

Sí, i tant. És difícil de dir perquè el coneixement que tinc de cada un de vosaltres és limitat perquè sou molts, si fóssiu menys si que podria saber més característiques de cadascú, però ara és una incògnita. 

10. Alguna cosa més que vulguis afegir? Alguna anècdota?

El que em va xocar de l’institut és la música que hi ha al canvi de classe, és una cosa que m’ha costat acostumar-me i hi ha dies que encara ara no la sento. És xocant perquè estic acostumat al timbre estrident que et talla per complet la classe que estàs fent i la música és diferent, no diria ni millor ni pitjor, els alumnes hi esteu acostumats i funciona bé. 

És un institut normal, no destacaria res en negatiu, més aviat en positiu, com tots aquests intercanvis i viatges que feu, i l’aprenentatge de llengües, que no només és de català, castellà i anglès, sinó que també feu alemany o francès que dóna un plus a l’institut.  




Martina Macià, Ruben López i Sergi Qui 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada